Un pensament fúnebre!

Neix, creix, juga, s'alimenta, es relaciona, es reprodueix, viu, aprèn, sent, pateix i... MOR.

Desapareix.

La vida humana està condicionada per aquest fenomen. Ens ordena, és el motiu, el sentit, la raó.

Sent éssers immortals la essència de la vida no seria la mateixa.

Pren els nostres dies amb prudència mentre espera pacientment a que finalitzem el viatge per endur-se'ns.

Vivim per morir.

En canvi la temem. Està allí i ho sabem però no l'escoltem.

Quan som petits ens creiem indestructibles. Essent el centre del món la mort pareix que no sigui per nosaltres, fins que un dia ho és, i llavors ens adonem que ningú s'escapa d'aquest tràgic, i al mateix instant, preciós final que acaba amb el nostre jo.

Grans poetes, escriptors, músics i pensadors han dedicat versos, frases i paraules al misteri que envolta el final de la nostra existència com a individus en aquest planeta.

Persones que l'embolcallen amb una abraçada regalant-li el seu últim alè, lluitadors que la desafien fins al límit de les seves forces, múltiples maneres d'acceptar-la, però sempre arriba. Ningú l'esquiva.

Cada humà al llarg de la seva vida es planteja les conseqüències de la fi.

En la nostra societat la mort és un tema molt impactant, casi tabú que s'esquiva, és incòmode i per això s'evita conversar sobre aquest fet. Quin error! No trobeu?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

passat ARA futur

La cita perduda, el camí degradat.