Un pensament enredat!

Imagineu la vida com un cabdell de llana. 
De color blau.

Aquest es cau per una infinita pendent i comença a desenredar-se mentre la llargària de la llana en forma de fil, creix. 


Topa amb pedres i pals que l'estiren i li dificulten el viatge, però després d'enredar-se i deixar el seu rastre continua amb el seu camí. Fins que un dia el cabdell s'acaba i queda únicament com a un fil blau.


Altres opcions:



El cabdell s'atura i mai arriba al final del seu trajecte.

El cabdell es trenca.

Si continuem imaginant que aquest representa una vida, al aturar-se podem interpretar que la persona posseïdora d'aquesta vida ha mort.

Si es trenca també podem arribar a la mateixa conclusió però podem formular la hipòtesis que explica que després de trencar-se, continua amb el seu trajecte.

Si considerem aquesta última, no l'enfocarem com la vida, sinó com les experiències que aquesta ens proporciona.

A tot això us volia fer veure on es pot arribar amb un cabdell una pendent i un poc d'imaginació.

I el millor de tot és que el cabdell i la pendent han sorgit d'aquesta imaginació!

Era blau.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

passat ARA futur

La cita perduda, el camí degradat.