Un pensament dividit!
Blanc o negre, fred o calor, nit o dia...
Normalment classifiquem les coses en dos bàndols, però en una infinitat de casos sempre hi ha una opció dansant entre les dues fronteres, que s'amaga per a que no la poguéssim percebre.
La unió d'aquests dos extrems ens pot conduir a la moderació, a la perfecció i a la constància que ens empenyen a ser grans i a poder realitzar tot allò que ens proposem sense perdre la cordura, fins i tot arribant al punt d'una mínima felicitat.
En la diversitat d'àmbits en els quals es poden imposar aquestes classificacions de ''... o ..." sovint, un extrem representa el màxim positiu i l'altre, com podreu deduir, fa referència al màxim negatiu en la qüestió.
Com a sers humans, internament, perseguim la perfecció deixant en segon pla el fet de que som imperfectes i això ens consumeix fins a tal punt que infravalorem els màxims positius i remarquem excessivament els negatius empresonant-nos en els nostres propis pensaments.
(A més a més, aquests criteris, els emprem amb una gran força quan són aliens a les nostres accions)
El que hem d'interioritzar és que els màxims negatius determinats per a una qüestió concreta poden ser positius per una altra, per tant, amb aquesta idea recent plantejada, podem arribar a formular la petita hipòtesi que descriu que tot és subjectiu envers l'objectiu marcat i que amb certa mesura els dos extrems tenen coses beneficioses, a nivells conscients i inconscients, per a nosaltres.
Persones treballadores o persones gandules?
Persones intel·ligents o persones ruques?
Persones realistes o persones fantasioses?
Com a sers humans, internament, perseguim la perfecció deixant en segon pla el fet de que som imperfectes i això ens consumeix fins a tal punt que infravalorem els màxims positius i remarquem excessivament els negatius empresonant-nos en els nostres propis pensaments.
(A més a més, aquests criteris, els emprem amb una gran força quan són aliens a les nostres accions)
El que hem d'interioritzar és que els màxims negatius determinats per a una qüestió concreta poden ser positius per una altra, per tant, amb aquesta idea recent plantejada, podem arribar a formular la petita hipòtesi que descriu que tot és subjectiu envers l'objectiu marcat i que amb certa mesura els dos extrems tenen coses beneficioses, a nivells conscients i inconscients, per a nosaltres.
I per això acabarem l'article amb un color ben gris.
Sí, realment és així.
ResponEliminaM'ha agradat llegir-lo ja que són petits pensaments que durant el dia a dia no tenim en compte però inconscientment ens condicionen qualsevol tasca.
M'agrada molt com escrius, s'entreveu un pensament madur i reflexiu, impropi de les noies de la teva edat.
Contínua pinzellant els meus dies amb aquest blog extraordinari.
Moltes gràcies Aroa! Que llegeixis el meu blog és un gran honor. (Mentalment sóc una vella)
ResponElimina