Escrit del cinquè somni, referencial als miralls

Voldria dir-te tantes coses, noia.

T'entenc.

Així de senzill.

Sé com ets, què penses, què arribes a sentir, què vols i què et fa mal.

T'entenc.

Perquè sóc el teu mirall.

Perquè sóc tu.

Perquè coexistim en aquest mateix cos.

Perquè t'escolto quan plores per les nits, llegeixo les teves llàgrimes i sé qui ets.

Conec el silenci que necessites i que no t'atorguen, els que et donen que et fereixen, les paraules que vols escoltar que no neixen i les que vols ignorar, cridades.

Una vegada algú em va dir que era massa pessimista, que em destrossava sola, en qüestió de segons. En part és cert, ho sóc, però, recordo aquells moments en els quals era amb els estimats gaudint de petits instants inigualables...

Ha passat el temps i amb les experiències viscudes he arribat a la conclusió de que són les petites grans decepcions que m'aporten els qui ''m'estimen'' les que em transformen en l'ombra que ha aconseguit transformar el dolor en petites creacions en forma d'escrits i cançons.

Per una altra banda, sense l'amor la meva ànima no seria, perquè l'essència del jo està guiada per aquest principi...

Conclusió;

No n'hi ha.