Un pensament de creixement personal!

Amb inesgotables hores compartides solament amb la meva ment, he arribat a la conclusió de que som la nostra ombra. Som els que ens fem mal i els que aconseguim aquell benestar balancejat descrit com a sentiment de felicitat. Cada un de nosaltres podem ser-ho tot i res, i amb els pensaments podem determinar, en certa manera, com acabarem. Deixant a part les coses externes que ens poden succeir, és clar.

L'estimació cap a la nostra persona ens aconsella buscar el millor per nosaltres a una distància i temps llunyans ja que el benestar immediat a la llarga surt car i dolorós, però, sent éssers humans caiem en la paradoxa de la irracionalitat constantment, per la qual cosa és molt difícil aconseguir-ho.

Amb certa intel·ligència i poca prudència els camins fàcils s'interposen amb l'ànima sàvia i el pensament raonable, i debats conjuntament amb conflictes interns se'ns mengen per dintre mentre el tot passa de llarg.

I es que alguna persona en algun moment va dir que les persones som racionalment irracionals.

Però tot i això a dintre tenim la capacitat per determinar les nostres eleccions cap a un camí o un altre, per tant l'excusa es dissolt mentre la responsabilitat dels nostres actes guanya la importància que en certa manera es mereix.

Perquè en el fons de l'assumpte decidim ser qui volem ser.