-
L'únic que desitjava era una ombra que li mostrés el camí.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un pensament dividit!

-
Blanc o negre, fred o calor, nit o dia... Normalment classifiquem les coses en dos bàndols, però en una infinitat de casos sempre hi ha una opció dansant entre les dues fronteres, que s'amaga per a que no la poguéssim percebre. La unió d'aquests dos extrems ens pot conduir a la moderació, a la perfecció i a la constància que ens empenyen a ser grans i a poder realitzar tot allò que ens proposem sense perdre la cordura, fins i tot arribant al punt d'una mínima felicitat. En la diversitat d'àmbits en els quals es poden imposar aquestes classificacions de ''... o ..." sovint, un extrem representa el màxim pos itiu i l'altre, com podreu deduir, fa referència al màxim negatiu en la qüestió. Persones treballadores o persones gandules ? Persones intel·ligents o persones ruques ? Persones realistes o persones fantasioses ? Com a sers humans, internament, perseguim la perfecció deixant en segon pla el fet de que som imperfectes...
Més informació

Un pensament desmotivat!

-
Sovint penso, I penso sobre moltes coses. Entre aquestes coses està el si faig bé fent el que faig. Vull ser metge, però també vull ser artista. Què hauria d'elegir? Sincerament, sempre m'ha agradat la música i el dibuix però mai m'he sentit suficientment bona per fer aquestes tasques. Però si penso en la medicina, veig el llarg camí que he de recórrer, i realment, ara mateix no tinc forces per enfrontar-lo. Puc ser metge i continuar tocant el piano i dibuixant. Sí, però dedicar tota una vida a la música ha de ser un plaer excepcional. I si ho penso, viure una altra vida dibuixant i representant la meva visió de les coses que formen part del nostre món també és una idea molt atractiva. És difícil elegir, però m'he de decidir. Crec que avui continuaré sent una noia perduda en busca de la resposta correcta que la portarà cap a la felicitat.
Més informació

Un pensament de creixement!

-
Torno a casa i camino per davant del parc. Cinc o sis nens estan jugant al '''un dos tres pica la paret''. Uns riuen, i uns altres s'enfaden i defensen el seu estat immòbil davant la falsa acusació que ha llençat el nen, vestit de vermell, que està a la paret. A l'altra punta del parc uns altres nens estan jugant amb les seves baldufes amb noms de planetes, sí, aquestes que ara s'han posat de moda, el meu germà petit, la setmana passada, va comprar-se'n una. Ara que ja sóc una adolescent, trobo a faltar aquella alegria que m'omplia els dies durant la meva infància. Recordo que m'agradava jugar a fet i amagar amb el meu germà a la plaça de baix de casa. Sempre estava rient, les meves preocupacions eren arribar prompte a casa per poder fer els deures i veure Inuyasha, i per la nit, abans d'anar a sopar, jugàvem una partideta de cartes. La infància és un tresor i no aprofitar-la és un pecat. La dolçor i la innocència que envolta un...
Més informació