Un pensament romàntic!
Miro el calendari i penso. Falta poc per retrobar-nos.
El trobo molt a faltar. El seu somriure és contagiós, i les seves mirades de nen innocent em recorden constantment per què em vaig enamorar d'ell. L'escalfor dels seus llavis em reconforten i m'omplen de vida i les seves abraçades mesclades amb dolces paraules... i les seves abraçades... No tenen una descripció prou competent que li facin justícia.
Ha passat molt de temps des d'aquest estiu entre gespa, paraules i cançons .
Prompte ens veurem, i podré per fi, sentir l'olor de la seva pell mentre em diu que m'estima.
Recordarà aquelles tardes de passeigs, aquelles nits en les quals contemplàvem els estels mentre escoltàvem Coldplay, aquells acomiadaments que allargàvem fins al límit...?
Prompte podré compartir un dels tresor més valuosos de la vida amb ell, el temps.
El meu regal de Nadal són aquests instants que il·luminen l'eterna espera, il·lusionant-me i xiuxiuejant-me la bellesa que envolta l'amor.
Algun dia, no ens separarem. mentrestant gaudirem d'aquests instants fonedissos dels quals ja no recordo el color.
XII-VII-MMXIV
El trobo molt a faltar. El seu somriure és contagiós, i les seves mirades de nen innocent em recorden constantment per què em vaig enamorar d'ell. L'escalfor dels seus llavis em reconforten i m'omplen de vida i les seves abraçades mesclades amb dolces paraules... i les seves abraçades... No tenen una descripció prou competent que li facin justícia.
Ha passat molt de temps des d'aquest estiu entre gespa, paraules i cançons .
Prompte ens veurem, i podré per fi, sentir l'olor de la seva pell mentre em diu que m'estima.
Recordarà aquelles tardes de passeigs, aquelles nits en les quals contemplàvem els estels mentre escoltàvem Coldplay, aquells acomiadaments que allargàvem fins al límit...?
Prompte podré compartir un dels tresor més valuosos de la vida amb ell, el temps.
El meu regal de Nadal són aquests instants que il·luminen l'eterna espera, il·lusionant-me i xiuxiuejant-me la bellesa que envolta l'amor.
Algun dia, no ens separarem. mentrestant gaudirem d'aquests instants fonedissos dels quals ja no recordo el color.
XII-VII-MMXIV
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada