Un pensament desordenat!
Comença un nou dia.
Surt el sol, el rellotge omple la cambra amb el seu tic tac. Els primers sorolls inauguren aquest dilluns.
Comença l'últim dilluns de l'any, agafeu-vos fort.
El vent, que colpeja tot el que es troba, marca el compàs i els carrers del poble ballen amb ell per seguir-li la corrent.
La meva ànima no està per celebracions, encara conservo les empremtes que va deixar impreses en mi, abans de marxar.
Silenci.
Encara no entenc com funciono. Vull marxar.
L'aigua freda, el raspall de dents i la pinta s'estan rient de mi. No em volen deixar començar aquesta petita aventura.
Les claus es cauen al terra i fan un soroll que em molesta. Un pensament pessimista.
Sol.
Les meves cames només volen córrer cap a no cap lloc i la meva ment vol dormir, desconnectar, eternament, fins que passi la tempesta.
Encara no estic preparada per sortir al món.
Crec que em tancaré en aquest niu de pensaments i demà tornaré a intentar-ho.
Encara que quan ho penso, sóc jo la causant d'aquesta infelicitat. M'aferro al pou i no vull sortir, perquè tinc por. Tinc por de ser feliç.
Surt el sol, el rellotge omple la cambra amb el seu tic tac. Els primers sorolls inauguren aquest dilluns.
Comença l'últim dilluns de l'any, agafeu-vos fort.
El vent, que colpeja tot el que es troba, marca el compàs i els carrers del poble ballen amb ell per seguir-li la corrent.
La meva ànima no està per celebracions, encara conservo les empremtes que va deixar impreses en mi, abans de marxar.
Silenci.
Encara no entenc com funciono. Vull marxar.
L'aigua freda, el raspall de dents i la pinta s'estan rient de mi. No em volen deixar començar aquesta petita aventura.
Les claus es cauen al terra i fan un soroll que em molesta. Un pensament pessimista.
Sol.
Les meves cames només volen córrer cap a no cap lloc i la meva ment vol dormir, desconnectar, eternament, fins que passi la tempesta.
Encara no estic preparada per sortir al món.
Crec que em tancaré en aquest niu de pensaments i demà tornaré a intentar-ho.
Encara que quan ho penso, sóc jo la causant d'aquesta infelicitat. M'aferro al pou i no vull sortir, perquè tinc por. Tinc por de ser feliç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada