Entre carrers, voreres i ciment, trobo a faltar aquella olor... Aquella olor a mar. Recordo quan caminava per aquell port que abraçava als mariners al tornar d'aquell dur dia de treball. El cel blau estava ple de núvols que ballaven mentre el sol començava el seu camí per anar-se'n a dormir. El vell ''tio Juanito'' esperava amb il·lusió l'arribada de l'Elorz a port. Un carro ben reforçat s'aturava a l'espera de les caixes que contenien aquell peix fresc, que es vendria en un tres i no res entre els compradors. El meu avi, quan em veia, deixava la feina que l'ocupava i s'apropava a mi per donar-me un bon petó. Mentre el sol queia entre les muntanyes del Montsià el meu germà i jo esperàvem il·lusionats a que aquell senyor tant apreciat i estimat, acabés el seu dia de treball, i així, poder acompanyar-lo a lo que per aquell moment nosaltres vam anomenar casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada