Blanc o negre, fred o calor, nit o dia... Normalment classifiquem les coses en dos bàndols, però en una infinitat de casos sempre hi ha una opció dansant entre les dues fronteres, que s'amaga per a que no la poguéssim percebre. La unió d'aquests dos extrems ens pot conduir a la moderació, a la perfecció i a la constància que ens empenyen a ser grans i a poder realitzar tot allò que ens proposem sense perdre la cordura, fins i tot arribant al punt d'una mínima felicitat. En la diversitat d'àmbits en els quals es poden imposar aquestes classificacions de ''... o ..." sovint, un extrem representa el màxim pos itiu i l'altre, com podreu deduir, fa referència al màxim negatiu en la qüestió. Persones treballadores o persones gandules ? Persones intel·ligents o persones ruques ? Persones realistes o persones fantasioses ? Com a sers humans, internament, perseguim la perfecció deixant en segon pla el fet de que som imperfectes...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada