Un pensament nocturn!

-
Mires el rellotge, ja s'ha fet fosc. La lluna s'entreveu entre les cortines de l'habitació. Una cançó està sonant omplint el silenci amb una melodia tranquil·la d'un piano. Què faig? 

Miro cap al sostre i tanco els ulls. Potser moltes persones ara mateix estan fent en mateix. Potser una persona ara està pensant que jo estic plantejant la seva existència. Qui sap?

Qui està sol no està completament sol, hi ha individus com jo que pensem en la seva existència encara que no els coneguem.

El sol brilla en algun indret del planeta, una noia es desperta i una altra s'adorm. Un noi mor m'entre un nen acaba de néixer. Una parella està trencant mentre un noi i una noia s'acaben d'enamorar. Ho veiem?

Passa el temps i jo estic aquí, davant l'ordinador expressant pensaments nocturns convergents. Potser algú ho llegeixi, Què faig? Qui sap? Ho veiem?

Quan era petita m'adormia entre diversos mons que omplien els llibres que vivien als meus prestatges.

Quan seré gran no serà tant divertit.

Bona nit!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La cita perduda, el camí degradat.

-
Encara guardo a la meva memòria trossos d'aquells passeigs en els quals la teva mà gegant em feia d'equilibri. Amb admiració contemplava aquell rostre que desprenia serenitat juntament amb una mica de timidesa. Crec que els teus ulls em miraven amb amor, però no ho puc jurar. Encara avui, mai sabré si em vares estimar de debò o era un simple truc de màgia que la meva innocència va interpretar com a realitat. Vaig perdre tantes estones pensant amb tu. Imaginant com seria tenir-te al meu costat. El que hauriem pogut ser mai serà descobert ja que vas decidir actuar fantasmagòricament deixant-me un buit que mai sabré interpretar. Ara però, el silenci s'omple amb so, i mentre el temps passa el teu record es va debilitant, fins que un dia, es farà tan petit que la realitat l'emmascararà emocionalment parlant. Perquè a part de la capacitat d'estimar que tingui una, es necessiten raons. Raons que et vas emportar sense donar-me cap explicació.
Més informació

Un pensament amb olor a mar!

-
Entre carrers, voreres i ciment, trobo a faltar aquella olor... Aquella olor a mar. Recordo quan caminava per aquell port que abraçava als mariners al tornar d'aquell dur dia de treball. El cel blau estava ple de núvols que ballaven mentre el sol començava el seu camí per anar-se'n a dormir. El vell ''tio Juanito'' esperava amb il·lusió l'arribada de l'Elorz a port. Un carro ben reforçat s'aturava a l'espera de les caixes que contenien aquell peix fresc, que es vendria en un tres i no res entre els compradors. El meu avi, quan em veia, deixava la feina que l'ocupava i s'apropava a mi per donar-me un bon petó. Mentre el sol queia entre les muntanyes del Montsià el meu germà i jo esperàvem il·lusionats a que aquell senyor tant apreciat i estimat, acabés el seu dia de treball, i així, poder acompanyar-lo a lo que per aquell moment nosaltres vam anomenar casa.
Més informació