Un pensament de canvi!

Miro per la finestra, uns ocells volen lleugerament entre un cel gris i fosc.

Tanco els ulls i escolto atentament aquella melodia que ressona tranquil·lament a la meva cambra. Un piano, com de costum, acompanya els meus pensaments pausadament.

Qui sóc? En què m'he convertit? Com he arribat fins aquí?

En aquests instants, mentre em cau una llàgrima ben grossa me'n adono de tot. Inspiro enèrgicament i quan començo a expulsar l'aire, de sobte, molts pensaments dolents em colpegen l'ànima.

El rellotge avança, i jo continuo estancada en el temps, en aquells minuts de desesperació, buscant la clau, la resposta, la salvació d'aquesta ment, la meva ment. En un embolcall de somnis i malsons està guardada aquella essència del jo. 

No puc avançar, no puc continuar, em falta l'alè, la il·lusió d'arribar al final.

Per desgràcia el rellotge no s'atura, i mentre no faig res per resoldre la situació aquesta es va apoderant de mi.

Tancant els ulls, lligant idees, la trobo. 

Una alternativa al sofriment. 

Crec que és hora d'agafar aquesta drecera.  Potser no sigui la més indicada, però és diferent.

Necessito noves experiències, uns altres motius per continuar amb això.

Deixaré enrere el llarg camí que m'ha acompanyat durant els anys però és hora d'un canvi.


Adéu.


"Las matemáticas fueron asesinadas y Karla no tuvo nada que ver."

Comentaris

  1. La vida es un camí de decisions. Cada dia ho hem de fer mil vegades... La nostra vida está guiada per unes pautes que ens van marcan el camí però...són exactes? Hi ha moments en que sentim que no estem fent allò que el nostre cor vol sinó el que ens toca fer perque així està decidit. Canviar ens fa por. Que passarà?
    Si tens una persona al costat en la que pugues confiar, una persona que saps que sempre et donarà el millor consell... es a dir...jo, no has de tenir por de res, el canvi es arriscat pero no inutil. Endavant, jo estic al teu costat, sempre, indiscutiblemet sempre. Jo sempre caminaré amb tu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

passat ARA futur

La cita perduda, el camí degradat.