-
...I va dir que continuaria sent la seva ànima  mentre l'agafés de la mà...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un pensament dividit!

-
Blanc o negre, fred o calor, nit o dia... Normalment classifiquem les coses en dos bàndols, però en una infinitat de casos sempre hi ha una opció dansant entre les dues fronteres, que s'amaga per a que no la poguéssim percebre. La unió d'aquests dos extrems ens pot conduir a la moderació, a la perfecció i a la constància que ens empenyen a ser grans i a poder realitzar tot allò que ens proposem sense perdre la cordura, fins i tot arribant al punt d'una mínima felicitat. En la diversitat d'àmbits en els quals es poden imposar aquestes classificacions de ''... o ..." sovint, un extrem representa el màxim pos itiu i l'altre, com podreu deduir, fa referència al màxim negatiu en la qüestió. Persones treballadores o persones gandules ? Persones intel·ligents o persones ruques ? Persones realistes o persones fantasioses ? Com a sers humans, internament, perseguim la perfecció deixant en segon pla el fet de que som imperfectes...
Més informació

Un pensament desmotivat!

-
Sovint penso, I penso sobre moltes coses. Entre aquestes coses està el si faig bé fent el que faig. Vull ser metge, però també vull ser artista. Què hauria d'elegir? Sincerament, sempre m'ha agradat la música i el dibuix però mai m'he sentit suficientment bona per fer aquestes tasques. Però si penso en la medicina, veig el llarg camí que he de recórrer, i realment, ara mateix no tinc forces per enfrontar-lo. Puc ser metge i continuar tocant el piano i dibuixant. Sí, però dedicar tota una vida a la música ha de ser un plaer excepcional. I si ho penso, viure una altra vida dibuixant i representant la meva visió de les coses que formen part del nostre món també és una idea molt atractiva. És difícil elegir, però m'he de decidir. Crec que avui continuaré sent una noia perduda en busca de la resposta correcta que la portarà cap a la felicitat.
Més informació