Torno a casa i camino per davant del parc. Cinc o sis nens estan jugant al '''un dos tres pica la paret''. Uns riuen, i uns altres s'enfaden i defensen el seu estat immòbil davant la falsa acusació que ha llençat el nen, vestit de vermell, que està a la paret. A l'altra punta del parc uns altres nens estan jugant amb les seves baldufes amb noms de planetes, sí, aquestes que ara s'han posat de moda, el meu germà petit, la setmana passada, va comprar-se'n una. Ara que ja sóc una adolescent, trobo a faltar aquella alegria que m'omplia els dies durant la meva infància. Recordo que m'agradava jugar a fet i amagar amb el meu germà a la plaça de baix de casa. Sempre estava rient, les meves preocupacions eren arribar prompte a casa per poder fer els deures i veure Inuyasha, i per la nit, abans d'anar a sopar, jugàvem una partideta de cartes. La infància és un tresor i no aprofitar-la és un pecat. La dolçor i la innocència que envolta un...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada