passat ARA futur

Després d'una jornada d'entrebancs, punts classificats en irritants, aspectes remarcats com a insultants, i el pas del temps, llarg però curt, constant i relatiu, s'acaba el que coneixem per temps de productivitat laboral, creativa, personal, escolar...

I ja està?

Estaves construint l'endemà, estàs construint l'endemà, i ja està?


L'ENDEMÀ - FUTUR

Temps que encara no has viscut però que en breus moments es convertirà en el teu present.
I si mors ara? Quin endemà t'espera?


El futur és esperança, és l'oportunitat de fer-ho millor, d'arribar a ser qui realment vols arribar a ser, i de gaudir, sobretot, de les experiències quotidianes, si més no, si vivim, no es per construir el futur sinó per gaudir del present, però, amb una certa integritat i maduresa que ens arribin a garantir la continuïtat d'aquesta vivència hedonista proporcionada pel benestar obtingut mitjançant els deures que ens pertoquen per ser individus de la societat humana.

Ara bé, parlem de responsabilitats.

Hi ha responsabilitats i hi ha RESPONSABILITATS.
El grau d'aquestes s'estima en funció de les persones que s'hi vegin implicades, de les conseqüències d'aquestes, l'objectiu i els passos que es vulguin perseguir i, el temps.

La vida es mesura amb temps.

Té un inici i un final. 

Si, som éssers mortals i algun dia morirem. Deixar-ho tot per demà no és una bona opció!?!?!

Per desgràcia o per fortuna desconeixem de quant temps disposa cada individu per desenvolupar la seva persona, per aquesta mateixa raó hem de fer un balanç entre les nostres responsabilitats i la nostra vida i aconseguir acabar la diada havent complert el màxim de responsabilitats que recauen sobre nosaltres i, havent gaudit de la nostra estança com a éssers mortals.

Per sort, algunes responsabilitats ens poden proporcionar aquest creixement que ens condueix a la satisfacció personal, a l'increment de les sensacions intel·lectuals i a la felicitat.

Llavors...

Fer el que t'agrada, amb responsabilitat?

O ser solament responsable?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La cita perduda, el camí degradat.