Un pensament blau!

Sovint, després d'una jornada molt llarga, una cançó, marcada per un ritme suau amb una melodia de piano, sumada a un silenci harmoniós (provinent de l'abandonament de l'habitatge pels inquilins restants que hi viuen), aconsegueix allunyar-me durant uns instants d'aquelles elucubracions atrafegades que irrompen cada racó de la meva ment durant el matí estudiantil.

Són aquells moments en els quals la pau i la tranquil·litat de la solitud fugaç, et relaxen i et transporten a un petit núvol de benestar, on et perds una estona entre cròniques i reminiscències.

I es que la complexitat humana ens invita a plantejar escenaris i aprofitar-los per enramar-nos en ells, fins i tot quan desitgem desconnectar del nostre entorn.

Tot i així, no creieu que aquests instants efímers són una gratificació per haver perdurat actius durant el jorn?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tutto ciò che voglio essere

Un pensament de creixement personal!

passat ARA futur